La Galera, Barcelona 2008.
Col·lecció Nàufrags número 2.
197 pàgines.
ISBN: 987-84-246-3033-1

“Em vaig horroritzar quan vaig sentir com en Raül descrivia la Susanna. La va anomenar boja, desequilibrada, amargada, freda, calculadora, falsa, hipòcrita, mig bruixa. La mare va callar tota l’estona. Ni un sol cop va aturar el meu germà quan aquest es rabejava en la Susanna. Va permetre que en Raül l’escorxés, com si fos un porc el dia de la matança. Amb llàgrimes als ulls i al veu trencada, em va preguntar què passava a l’institut, què passava amb el grup de música, què passava amb en Raül”.
El descobriment del sexe, l’autisme produït per la tecnologia, el suïcidi induït… el retrat sense concessions d’una joventut molt real.

Una cançó per a Susanna va començar com un projecte amb un amic argentí, músic. Jo escriuria el dia a dia d’un grup de rock i ell composaria i enregistraria els temes que el meu grup de ficció interpretava als concerts. M’interessava la doble vessant de la ficció. El llibre hauria d’anar acompanyat d’un cd amb els temes. Ell no va acomplir la seva part del tracte! És un llibre per a joves adults, i toca tots els temes que solen incomodar les editorials de llibres juvenils. Un collage de personatges i situacions exposats des de la cruesa i la versemblança, amb narradors múltiples que aporten, un a un, la seva peça a combinar en aquest trencaclosques vital dels que encara no han entrat a la vintena.

“L’escriptor Àngel Burgas es mou per la literatura segons els seus interessos i no pas segons els típics i tòpics cànons que la divideixen segons les edats dels lectors (...) Submergir-se en una novel·la d’aquest autor és una experiència que obre les portes a l’expectació. I l’obra Una cançó per a Susanna no decep. (...)Un text complex, de lectura esclava, en què no està permès estalviar-se fragments ja que un pot perdre’s amb facilitat la peça clau dins del trencaclosques i veure’s obligat a tornar sobre els seus passos. Un relat que obre múltiples camins, alguns traçats amb una breu pinzellada, i que al final no tots es tanquen. Un fet que és poc habitual en el panorama de la literatura juvenil i que deixa el lector amb el suspens de què els pots haver passat als altres coprotagonistes”

Joan Portell. El Periódico. 16-10-2008.

“Per la seva condició de professor, Àngel Burgas coneix bé els joves i ha estat capaç, com a escriptor de LIJ, de captar els matisos de les seves personalitats, d’encertar els temes que desperten el seu interès, de fer-los riure i també reflexionar. Una cançó per a Susanna dóna veu a un bon grapat de nois i noies, tots relacionat entre ells, cadascú amb els seus problemes (...). La novel·la té una estructura fragmentària; cada capítol té el seu narrador, que no sempre s’identifica a la primera (...) Al final, tot cobra un sentit en aquest encertat retrat de vides “en construcció”.

Clij. Número 220. Novembre 2008.

Bona novel·la. Plantejada com un trencaclosques i a partir dels retrats de diversos personatges, l’autor conforma una atractiva història que constitueix un excel·lent retrat del món de molts adolescents actuals.
Els descobriments, les pors, els bloqueigs, la solitud i la solidaritat formen part de la vida dels més joves. I dels adults que en són responsables.
Un text despullat de concessions, sincer i cru, que atrapa des del primer moment per la bona factura de l’autor i per la proximitat de la problemàtica que retrata.
Absolutament recomanable. No deixarà indiferent el lector.

Beatriu Cajal. Faristol 63, abril 2009.

He llegit gairebé d’una sola tirada la darrera novel·la d’Àngel Burgas. Hi apareixen un munt de temes que formen part del món real i de la vida dels joves, però sorprenentment, a diferència de la majoria de novel·les juvenils que arriben, aquesta respira autenticitat. El to, els diàlegs i l’estructura fan d’Una cançó per a Susanna una novel·la molt recomanable no tan sols per a joves, sinó també per a adults.

Glòria Gorchs. Notícia de Llibres número 40.