Editorial Empúries, Barcelona 2009. Col·lecció Empúries Narrativa 341.
Il·lustració de la coberta: Rosa Serra i Soler.
ISBN: 978-84-9787-392-5
312 pàgines

La jove Judit Morató entra a treballar com a secretària d’en Ben Beckwitt, un americà vell, ric i excèntric que viu la seva tardor daurada en una urbanització de Roses, de cara al mar, aïllat del món i completament desvinculat del seu passat gloriós en el mñon del cinema i l’exposició pública. De mica en mica, la Judit descobreix els secrets que amaga en ben, alhora que aprèn a enfrontar-se amb el seu propi passat i la seva tragèdia personal. En un altre punt del món, a Londres, hi viu el fill d’en Ben, en Samuel, artista plàstic d’un cert èxit, que acull a casa seva el seu nebot Melvin, acabat d’arribar a la ciutat amb la intenció de fer-se d’or en el negoci del sexe. En Samuel se sent molt responsable d’aquest jove, més del que en ben se n’ha sentit mai d’ell.
Amb un ritme trepidant, L’habitació d’en beckwitt explora els vincles entre aquestes tres generacions incomunicades i possiblement bescanviables, en les vides de les quals s’erigeix una pantalla que reflecteix una realitat que és pura representació, pur artifici.

La meva segona novel·la per a adults. Volia recuperar un conte escrit als vint anys, Circushead, que vaig trobar en un calaix, i en el qual un escriptor famós canviava el seu passat en les entrevistes que li feien. També vaig tenir en compte l’anècdota que els va passar a la meva mare i a la meva tia amb un assaltant nocturn, descamisat i ferit. El món de l’art, dels famosos, dels que són coneguts gràcies a una pantalla (de cinema, d’ordinador, de monitor en una sala d’exposicions). Volia novel·lar casos d’abusos en la infantesa; imaginar com costa viure amb ells a la consciència, i com es fan presents o no segons les circumstàncies. Ambientada a Roses, Londres i Sant Petersburg, la novel·la té estructura circular, amb un punt de trobada de personatges i trames la nit del 26 d’octubre d’un any sense determinar a Roses. Una nit que vaig voler viure in situ, i que em va fer, d’alguna manera, partícip en la trama de la meva pròpia ficció.

Una novel·la ambiciosa i ben travada al voltant de tres generacions de la família Beckwitt –el pare, en Ben, actor; el fill, en Samuel, artista; i el nebot, en Melvin, jove i sense manies –caracteritzades per la incomunicació i uns caràcters poc dotats per a la vida en societat. La novel·la combina de manera convincent tres històries simultànies que van canalitzant els respectius desenvolupaments cap un final comú que m’atreviria a dir que no constitueix el millor valor del llibre. (...) Una novel·la ben construïda i que es llegeix amb interès creixent per saber com resol l’autor els diferents fils d’intriga amb què ha construït la trama.

Joan Josep Isern. AVUI. 21/3/2009.