Llegir Àngel Burgas és un plaer. La construcció de les seves novel•les, amb un llenguatge acurat, una estructura ben travada i tots els elements de la narrativa ben controlats, ens permet gaudir de la lectura. I aquest llibre no és menys.
Joan Portell. Faristol Nov 2018
Una festa d’aniversari amb joves de 18 i 19 anys. L’homenatjat perd el mòbil en una discoteca. Un noi el troba i se l’emporta a casa. El seu pare, un home depressiu i de baixa permanent, es decideix a tornar-lo i buscant noms veu fotos de la festa. Una noia, L’Emma, li crida l’atenció, tot i que fa molts anys que no la veu. Li truca i li diu que abans es deia Alba. I a l’Emma, a qui tothom estima, se li trenquen tots els esquemes.
Aquest és el plantejament inicial de Tots estimem l’Emma (La Galera), escrit per Àngel Burgas, que de l’obra anterior, Noel et busca, ha venut 21.000 exemplars, una xifra molt destacable en la franja de mercat més difícil de seduir.
Lluís Llort. El Punt Avui. 30/12/2018
A mi m'ha semblat una novel•la valenta pel seu nivell de lèxic i estil literari adreçat a lectors i lectores joves, per l'exigència que et demana com a lector escrivint tres punts de vista en què no hi ha bons ni dolents i et decantes a moments cap a uns i a moments cap als altres, i també definitivament un llibre coratjós per la duresa amb què descriu, sense por, la devastació personal a què alguns éssers humans es veuen abocats. Intueixo que l'autor, en Burgas, ens ho exposa de forma descarnada precisament perquè pot servir d'exemple per als nostres fills, del que no s'hauria de fer: malmetre inútilment les nostres vides.
Àngels Bassas. ElNacional.cat. Març 2019
La família és l’eix central de la novel•la, entre altres grans reflexions en trobem una que mostra com per inconscient que sigui i malgrat totes les ensarronades que pugui fer, un fill no deixa mai de ser-ho, ho veiem amb els pares de l'Ignasi que les passen de tots colors i pateixen el que no està escrit, però tot i així, no deixen mai de ser al seu costat. L’art, com a motor de fuga per cercar la bellesa i benestar, regala algunes reflexions precioses. La manca de disposar de mecanismes de defensa, tot i ser conscients que en qualsevol moment, la vida pot girar-nos l’esquena, posa en una difícil situació a la protagonista que transita en el seu pas cap a la maduresa, lleugerament forçada per els fets desencadenats.
Sílvia Cantos. Us recomano. Febrer 2019.
|
