Amb una prosa fresca i directa, el mateix protagonista actua com a narrador i ens presenta un reguitzell de personatges tan particulars com divertits i les seves peripècies quotidianes. El seu to franc i desimbolt, amb un cert punt d’incorrecció política, la converteix en una lectura que no qualificaríem d’hilarant, però sí d’amena i divertida. Ignasi Blanch amenitza la novel·la amb unes distintives il·lustracions que encaixen perfectament amb el to de la narració. En definitiva, estem davant d’una novel·la que no marcarà un abans i un després, però que agraïm trobar a les llibreries. Una d’aquelles obres a les quals ve de gust entrar i, un cop en surts, penses que l’experiència ha valgut realment la pena.
Marc Alabart. Faristol
|