Brau Edicions, Figueres 2019.
Col·lecció Verd Nil. Narrativa contemporània.
317 pàgines
ISBN: 978-84-15885-81-8

Alguns dels veïns d’una petita població que visqueren, a principi dels vuitanta, una singular aventura que va acabar amb un assassinat, es tornen a trobar, de manera fortuïta, compartint els seus records per un dia.

Amb el bar Rainbow com a centre neuràlgic de la tragèdia, el relat dels fets ens arriba des de les veus dels diversos personatges que van tenir relació amb allò que va passar, i des de diferents èpoques –el present, el passat –que s’entrecreuen, es relacionen i ens posen al descobert que “de vegades es donen per bones les veritats i de vegades les mentides”.

Amb un estil precís i contundent, aquesta novel·la coral es desplega en diverses capes que acaben teixint un tot complex i calidoscòpic, una realitat que implica molts personatges i que té un significat diferent per a cadascun d’ells.

És la primera novel·la per a adults que publico des de 2009. Com en les dues anteriors, desplego un munt de personatges que, aquest cop, interactuen en dos temps, l’actualitat i 1980. L’espai és una població a províncies, lloc on viuen o tornen els protagonistes de un episodi tràgic que va acabar amb la mort d’una persona. Hi ha moltes referències al fet d’explicar històries, i a oients que les reben, alguns de forma passiva. Parlo de la realitat i de la seva representació (l’art, el teatre) i de les relacions poc convencionals entre adults i menors, entre gent entenimentada i gent amb una discapacitat. Els somnis dels uns i dels altres; allò que esperaven de la vida i allò que finalment la vida els ha donat. Té una estructura àgil, amb tocs de thriller, amb escenes aleatòries entre les diferents èpoques. El bar, el Rainbow, és un punt de partida, però també de trobada. És, alhora, un espai del record, que ja no existeix, i que va esquitxar, com els punts de llum de la bola de miralls del sostre, les vides, esperances i desitjos de tots aquells que en un passat llunyà hi tingueren alguna cosa a veure.

Un dels personatges més intrigants d’Els dies del Rainbow (Brau Edicions), la nova novel·la d’Àngel Burgas, és en Toni Pey, un noi que no hi és tot però que dibuixa de meravella, amb una punta d’obsessió, tot allò que té a prop, començant per les habitacions de casa seva, des dels dormitoris fins al lavabo, i els llits i els armaris i els petits detalls: el raspall de dents, l’interruptor de la llum, l’estoig de les lents de contacte. I quan en té una bona pila, els penja a la paret, i després fa un dibuix que conté tots els dibuixos penjats, i la paret i tot, amb l’endoll i el cablejat del telèfon resseguint el sòcol, en una mise en abyme que és com la literatura mateixa quan, abocada al món per examinar-lo amb detall, en torna amb alguna cosa que potser s’hi assembla, però no l’és.

Eva Vàzquez. El PuntAvui

Una dona que perd la memòria durant tot un dia. Un noi discapacitat de qui tothom en conta històries per a no dormir. Un home gran que en el seu temps era el propietari d’un dels bars més moderns del poble i que, ara, pateix una malaltia que no el deixa sortir de casa. Aquests són alguns dels personatges que es retroben cara a cara amb el seu passat a la barra del Rainbow, un bar de poble que va ser tot un símbol de llibertat als anys 80. ‘Els dies del Rainbow’ és una història coral que es desplega en capes heterogènies que, juntes, conformen una realitat amb un significat diferent per a cadascun dels personatges. ‘Els dies del Rainbow’, una de les últimes novel·les de l’escriptor Àngel Burgas (Figueres, 1965), parla de secrets del passat, d’històries peculiars i d’un assassinat.

Roser Regolf. Surt de casa.cat

El llibre, estructurat en cinc parts, parla de la immutabilitat de la vida, de les coses que passen i que van passant sense que un en sigui conscient. Quan algú desapareix fa l’efecte que tot s’acaba, però no és així. Tot continua. Invariable. El títol Els dies de Rainbow, tal i com diu el personatge de Rufí, s’inspira en la cançó de Nicola di Bari, “I giorni dell’Arcobaleno” (els dies de l’arc de sant Martí), molt de moda als anys setanta del segle passat, amb una lletra que parla de fer-se gran i deixar l’hivern enrere. Àngel Burgas parla de la part fosca de les persones. Som també el que no diem. L’aparença que mostrem enfora. La mentida i la complexitat que ens habita.

Anna Carreras. Revista Núvol