Segon Trimestre
La Galera, Barcelona 2009.
Premi La galera Jóvenes lectores 2008.
ISBN:978-84-246-3110-9
204 pàgines.

Creix el club de la cistella. Nous personatges, nous misteris.
Colar-se de nit a l’escola; tancar una colla de brètols al museu; rebre anònims amenaçadors i utilitzar les classes de música d’un professor particular per a mantenir reunions secretes... El club està més viu que mai!
Obra guanyadora del 1r Premi La galera Jóvenes Lectores, on els jutges són més de 200 lectors i lectores d’entre 12 i 15 anys.

L'autor opina
Segundo trimestre es la continuació d’ El club de la Cistella (La Galera 2007), els protagonistes de la qual vam deixar just abans d’iniciar-se les vacances de Nadal. La Martina i els seus amics han tornat a escola, i no abandonen la idea de tirar endavant el seu club. Amb la intenció inicial de fer-ne una trilogia (seqüenciada en els tres trimestres de 1r d’ESO), les aventures de caire social i emocional dels nanos del club, abarquen, en aquest Segundo trimestre, de Nadal a setmana santa. Les relacions entre els membres de la colla i l’aposta ferma per l’humor, són la columna vertebral d’aquesta novel·la, que ha obtingut el primer Premio la Galera atorgat per un jurat format per 214 nois i noies d’entre 12 i 15 anys de tota Espanya, que van llegir l’original anònim durant l’estiu 2008.

Una cançó per a Susanna
La Galera, Barcelona 2008.
Col·lecció Nàufrags número 2.
ISBN: 987-84-246-3033-1
197 pàgines.

“Em vaig horroritzar quan vaig sentir com en Raül descrivia la Susanna. La va anomenar boja, desequilibrada, amargada, freda, calculadora, falsa, hipòcrita, mig bruixa. La mare va callar tota l’estona. Ni un sol cop va aturar el meu germà quan aquest es rabejava en la Susanna. Va permetre que en Raül l’escorxés, com si fos un porc el dia de la matança. Amb llàgrimes als ulls i al veu trencada, em va preguntar què passava a l’institut, què passava amb el grup de música, què passava amb en Raül”.
El descobriment del sexe, l’autisme produït per la tecnologia, el suïcidi induït… el retrat sense concessions d’una joventut molt real.

L'autor opina
Una cançó per a Susanna va començar com un projecte amb un amic argentí, músic. Jo escriuria el dia a dia d’un grup de rock i ell composaria i enregistraria els temes que el meu grup de ficció interpretava als concerts. M’interessava la doble vessant de la ficció. El llibre hauria d’anar acompanyat d’un cd amb els temes. Ell no va acomplir la seva part del tracte! És un llibre per a joves adults, i toca tots els temes que solen incomodar les editorials de llibres juvenils. Un collage de personatges i situacions exposats des de la cruesa i la versemblança, amb narradors múltiples que aporten, un a un, la seva peça a combinar en aquest trencaclosques vital dels que encara no han entrat a la vintena.

La crítica opina
Bona novel·la. Plantejada com un trencaclosques i a partir dels retrats de diversos personatges, l’autor conforma una atractiva història que constitueix un excel·lent retrat del món de molts adolescents actuals.
Els descobriments, les pors, els bloqueigs, la solitud i la solidaritat formen part de la vida dels més joves. I dels adults que en són responsables.
Un text despullat de concessions, sincer i cru, que atrapa des del primer moment per la bona factura de l’autor i per la proximitat de la problemàtica que retrata.
Absolutament recomanable. No deixarà indiferent el lector.

Beatriu Cajal. Faristol 63, abril 2009.

He llegit gairebé d’una sola tirada la darrera novel·la d’Àngel Burgas. Hi apareixen un munt de temes que formen part del món real i de la vida dels joves, però sorprenentment, a diferència de la majoria de novel·les juvenils que arriben, aquesta respira autenticitat. El to, els diàlegs i l’estructura fan d’Una cançó per a Susanna una novel·la molt recomanable no tan sols per a joves, sinó també per a adults.

Glòria Gorchs. Notícia de Llibres número 40.

“L’escriptor Àngel Burgas es mou per la literatura segons els seus interessos i no pas segons els típics i tòpics cànons que la divideixen segons les edats dels lectors (...) Submergir-se en una novel·la d’aquest autor és una experiència que obre les portes a l’expectació. I l’obra Una cançó per a Susanna no decep. (...)Un text complex, de lectura esclava, en què no està permès estalviar-se fragments ja que un pot perdre’s amb facilitat la peça clau dins del trencaclosques i veure’s obligat a tornar sobre els seus passos. Un relat que obre múltiples camins, alguns traçats amb una breu pinzellada, i que al final no tots es tanquen. Un fet que és poc habitual en el panorama de la literatura juvenil i que deixa el lector amb el suspens de què els pots haver passat als altres coprotagonistes”

Joan Portell. El Periódico. 16-10-2008.

“Per la seva condició de professor, Àngel Burgas coneix bé els joves i ha estat capaç, com a escriptor de LIJ, de captar els matisos de les seves personalitats, d’encertar els temes que desperten el seu interès, de fer-los riure i també reflexionar. Una cançó per a Susanna dóna veu a un bon grapat de nois i noies, tots relacionat entre ells, cadascú amb els seus problemes (...). La novel·la té una estructura fragmentària; cada capítol té el seu narrador, que no sempre s’identifica a la primera (...) Al final, tot cobra un sentit en aquest encertat retrat de vides “en construcció”.

Clij. Número 220. Novembre 2008

OPERACIÓ KIOTO
Alfaguara-Grup Promotor, Barcelona 2007.
ISBN: 978-84-7918-244-1
Pàg: 267.

En Pol aviat farà catorze anys i la seva padrina li regala un viatge per anar a veure-la a Londres. És el primer viatge que fa sol i té moltes ganes de passar-s’ho bé. Quan arriba a l’aeroport, la seva padrina no ha vingut a buscar-lo. On deu haver-se ficat? Des d’aquest moment, en Pol es veu immers en una aventura envoltat de mafiosos i policies d’incògnit, on ell hi juga, sense saber-ho, un paper molt important. En Pol sabia que seria un viatge inoblidable, però no s’imaginava fins a quin punt...

En castellà: Pròxima aparició a principis de 2009.

L'autor opina
Un altre thriller amb presència de la metaliteratura. A Operació Kyoto no sé com respondrà el lector quan faig un salt sense xarxa a la pàgina 204, quan encara en queden 60 per llegir. M’agrada el risc. M’agrada provocar i pensar en un jove lector valent que entomarà una problema “metatextual”. M’he esmerçat molt en aconseguir retenir-lo i que no abandoni la història. Crec que el lector se sentirà feliç d’haver superat la prova i de consentir jugar aquest joc amb mi.

La crítica opina
“Operació Kyoto és un exercici original i interessant on l’autor juga amb els narradors, els temps i la confusió amb el que és real i el que és imaginari. Així els primers quinze capítols són narrats pel protagonista i a partir d’aquí el narrador anirà variant entre els diferents personatges fins als dos últims capítols, on ens trobarem un narrador extern amb un punt de vista objectiu. El joc entre realitat i ficció enganya el protagonista i el lector de la novel·la, mantenint el misteri fins a la darrera línia”.

Iris Gonzàlez. Faristol 59. Novembre 2007.

EL CLUB DE LA CISTELLA
Premi Josep M. Folch i Torres 2006.
La Galera, Barcelona 2007.
Col·lecció Grumets blaus núm 185.
ISBN: 978-84-246-2543-6
Pàg: 139.

La Martina rep un regal el dia que fa dotze anys: les memòries de l’Anticlub. Anys enrere, la seva germana i uns companys de classe van crear aquest grup, dedicat a lluitar contra les injustícies del barri i de l’institut. I ara la Martina sent la necessitat de tornar a formar una colla com la de la seva germana. Ja ho ha decidit, en parlarà amb els seus amics; però, qui són els seus amics?

L'autor opina
La segona generació Anticlub! Els protagonistes no representen tant la diferència física o intel·lectual com era el cas dels seus predecessors. Parlo dels nanos d’avui, més individualistes, carregats de dèries i actituds que freguen el que s’entén per “freaki”. Fa molt més riure que l’Anticlub i toca temes poc habituals: la mort, les pelis de sang i fetge, la màgia negra, la religió.

La crítica opina
“Si en una coctelera s’hi barregen humor juvenil i temes de rabiosa actualitat políticament incorrectes, se sacseja a ritme de diàlegs directes i sense concessions, i a tot plegat s’hi afegeix un pessic de descripció, sempre que les quantitats s’hagin administrat amb cura, el resultat pot ser un còctel de regust agredolç que fa forat en la memòria lectora dels joves. Un còctel que rebria el nom de El club de la cistella. (...) I és potser aquesta manera tan pròxima a la realitat la que em permet augurar un llarg recorregut a la novel·la. Sense oblidar unes bones dosis d’humor que seria desitjable que tinguessin continuïtat en una tercera entrega”.

Joan Portell. El Periódico. Llibres. Abril 2007.

 “El llibre està bastit per un seguit d’anècdotes surrealistes, per les actituds heterogènies dels protagonistes, algunes de les quals incorregibles, per múltiples embolics que convergeixen en aquesta voluntat i objectiu de formar el club de la cistella. Un bon i dinàmic retrat d’una generació, carregat d’humor, i una gran definició d’un pati d’escola de l’actualitat, amb un final un pèl precipitat”

Pep Molist. Faristol. Juny 2007.

MAX
Premi Joaquim Ruyra 2003.
La Galera, Barcelona 2004.
Col·lecció El Corsari núm 63.
ISBN: 978-84-246-8263-7
Pàg: 221.

Dos adolescents que viuen a l’Empordà del 2054 es connecten a un joc virtual d’ordinador per viure aventures en el temps i en l’espai que trien. Després de crear una base de dades per fer versemblant la simulació del joc, viatgen a l’Empordà del 2000. Convertits en investigadors privats, han de resoldre el cas d’uns avis perduts que apareixen a les platges de la comarca. Què hi busquen al MAX? Només entreteniment? El MAX crea addicció i castiga les errades en el sistema de joc.

L'autor opina
Un thriller de ciència ficció. Viatges en el temps i històries paral·leles que al final convergeixen. Tota la parafernàlia futurista (un futur negre i pessimista) per acabar amb una senzilla, primària i fonamental motivació. Quan vaig a les escoles a parlar del llibre, els lectors sempre ho recalquen: “Tot ho fa per què ningú no l’estima! Només vol tenir un avi!”. Tan simple i fonamental com això, exactament. Penso, modestament, que les dues trames queden molt ben definides i el jove en fa sempre lectures múltiples.

La crítica opina
“MAX és una novel·la agosarada, que trenca amb la narrativa realista que tant es conrea per a joves i amb el darrer corrent abassegador de tanta narrativa fantàstica, i això ja és una novetat. Una obra que intenta descriure, per sobre de tot i de manera acurada, una societat vers la qual ens encaminem. Certament dura i agressiva, però creïble de totes totes”.

Pep Molist. El País. Quadern. Juliol 2004.

“Trobem emocions que permeten recuperar petits fragments de felicitat o de plenitud del sentit de la vida. Una vida, que segons un dels nois, “és una merda”, i que un metge afirma que no és la vida, sinó “la societat que està malalta perquè permet que un noi pensi això”. Com als contes morals de Swift, la virtut de MAX és fer que a través del món virtual i lúdic on els nois abandonen la realitat, trobem pautes per millorar les relacions amb els altres. (...) En Burgas hi ha un Carver, però també un Calders i un Monzó; un gust, ben modern, per l’allunyament del narrador vers els fets que explica, l’exploració dels límits formals entre ficció i realitat, un joc teatral; la sensibilitat i l’encreuament dels gèneres que enriqueix l’imaginari personal”.

Moisès de Pablo. Diari de Girona. Suplement Lletres. Abril 2004.

“Ciencia ficción e intriga en un relato entretenido y estremecedor. (...) Una compleja trama, bien planteada y resuelta con agilidad casi cinematográfica, que además del misterio y la intriga, ofrece un triste panorama de ese futuro cercano sobre el que el autor nos da información a cuentagotas”.

Clij. Maig 2004.

PETITES HISTÒRIES SUBTERRÀNIES
Casals, Barcelona 2003.
Dibuixos d’Ignasi Blanch.
Casals jove núm 56
ISBN: 84-218-2971-8
Pàg: 129

Petites històries subterrànies és una novel·la que recull diferents relats, els protagonistes dels quals són nens estrangers provinents d’altres cultures, com ho eren a Petites històries del globus (Casals Jove, núm 49), si bé, en aquesta ocasió, se situen a casa nostra, a Catalunya. L’autor parla de l’acceptació, la integració i la diversitat cultural a través de les vides d’uns joves de procedència ben diversa, com ara Rússia, la República Dominicana, la Xina, el Marroc o Moçambic. Joves que han hagut d’acceptar viure en una societat i una cultura que no és la seva, i que malgrat tot mostren una gran esperança en el futur. Amb un estil realista i una visió contemporània de la vida, se’ns parla del dia a dia dels protagonistes a Catalunya, i de les anècdotes de quan encara vivien en els seus paisatges i les seves cultures, dels quals molts van haver de marxar per força. Les il·lustracions d’Ignasi Blanch, realitzades amb cafè i tinta, destaquen per la seva espontaneïtat, optimisme i vitalitat, característiques que es manifesten, també, en els personatges de l’obra.

L'autor opina
He volgut parlar dels que vénen de fora, de la immigració. Són històries per apropar el jove d’aquí a la realitat de països desfavorits, els habitants dels quals, tot sovint, han de marxar per aconseguir tirar endavant en una terra que no és la seva i on solen tenir molts problemes. A PHG no hi ha cap immigrant: els protagonistes viuen en els seus països d’origen i el lector s’identifica amb ells. A PHS els personatges són immigrants que coincideixen al metro de Barcelona. Són llibres que funcionen bé a les escoles perquè poden ser analitzats des de diferents àmbits.

La crítica opina
“Partint d’una línia de relat format de petites històries entrellaçades, el lector té la oportunitat de conèixer i reflexionar sobre les diferents cultures i maneres de viure dels protagonistes, les raons que l’han portat a exilar-se i com encaren una nova vida”

Rosa Mut. Cavall Fort. Setembre 2004.

“Àngel Burgas, con su prosa fluida, teje para el lector una red de historias sobre los orígenes y sobre la vida en Cataluña de inmigrantes procedentes de Europa, África y Asia. (...) La estructura de “carrera de relevos” da agilidad y cohesión a los distintos relatos, casi todos de niños o adolescentes. (...) Por su calidad expositiva y porque son historias narradas de forma entretenida, están al alcance de los lectores más jóvenes y también de los mayores”.

Clij. Març 2004.

L'ANTICLUB
La Galera, Barcelona 2002.
Il·lustracions d’Ignasi Blanch.
Col·lecció Grumets blaus núm 135.
ISBN 10: 84-246-9535-6
ISBN 13: 978-84-246-9535-4
Pàg: 173.

Una colla de nou companys de classe s’alien per formar un club. No són perfectes, ningú no ho és, en realitat. La seva intenció és lluitar contra les injustícies, en un valent intent de fer un món més just com a reflex del que volen trobar quan siguin grans. Les “accions anti” que protagonitzen els uneixen més que cap altra cosa des de sisè de primària fins a tercer d’ESO.

L'autor opina
La meva primera novel·la juvenil havia de ser sobre una colla. Havia de passar en un col·le i havia de tractar sobre la diversitat. És una novel·la que comença amb l’ESO i té en l’humor la seva basa més fonamental. Està sent un gran èxit (em sembla que ja va per la setena edició) i els nanos s’hi enganxen de seguida. Tracta els problemes de l’adolescència i l’adaptació a un grup i a una societat. N’he fet una mena de continuació: El club de la cistella (La Galera 2007)

La crítica opina
“Totes les classes tenen algun alumne un pèl diferent de la resta. Massa sovint, aquests elements centrífugs acaben sent marginats pel gruix dels companys d’aula. Àngel Burgas, a L’anticlub, ha capgirat la truita i ha convertit aquests nois en el motor de les aventures d’una colla d’estudiants d’ESO. La història, tot i ser de caràcter molt realista, segueix una mica els paràmetres dels films de Tim Burton: converteix els elements excèntrics en protagonistes”

Sebastià Roig. Diari de Girona. Suplement lletres. Novembre 2002.

“D’entrada el club resulta simpàtic. Els personatges que l’integren ens fan pensar en els nois i noies que tenen dificultats d’integració en una aula i en la societat en general. I si bé resulta entranyable l’afecte que es tenen i la solidaritat entre el grup que demostren, és difícil justificar com procedeixen”.

Marta Luna. Faristol. 2002.

PETITES HISTÒRIES DEL GLOBUS
Casals, Barcelona 2001
Dibuixos d’Ignasi Blanch.
Casals Jove núm 49.
ISBN: 84-218-2435-X
Pàg: 73

Aquest recull d’històries ha estat concebut com un treball conjunt de l’escriptor Àngel Burgas i l’il·lustrador Ignasi Blanch. Els autors volien parlar de les diferents realitats socials, i de com els joves d’arreu no disposen de les mateixes condicions ni de les mateixes possibilitats de desenvolupar-se. Mitjançant aquestes històries que succeeixen en zones distintes del Globus, els autors han donat un rostre i un paisatge als seus protagonistes. Les narracions plantegen moltes qüestions. Les anècdotes i les accions tenen raó de ser depenent del context físic i social on viu el personatge. Països amb polítiques molt diferents a la nostra, amb religions i creences diverses; zones geogràfiques que han patit un desenvolupament regressiu, de vegades per causes climàtiques, i d’altres per la pèssima intervenció de les persones que hi viuen o hi manen. Les il·lustracions defugen la representació tòpica d ela misèria i pretenen ser optimistes i vitals, ressaltant les particularitats estètiques dels diferents paisatges on passen les històries.

L'autor opina
He volgut parlar dels que vénen de fora, de la immigració. Són històries per apropar el jove d’aquí a la realitat de països desfavorits, els habitants dels quals, tot sovint, han de marxar per aconseguir tirar endavant en una terra que no és la seva i on solen tenir molts problemes. A PHG no hi ha cap immigrant: els protagonistes viuen en els seus països d’origen i el lector s’identifica amb ells. A PHS els personatges són immigrants que coincideixen al metro de Barcelona. Són llibres que funcionen bé a les escoles perquè poden ser analitzats des de diferents àmbits.

La crítica opina
“El text, molt ben portat pel que fa al ritme, el lèxic i l’estructura de cada història, presenta una nova manera de mirar l’entorn que defuig l’asèptica i superficial que venen els majoristes de viatges. Es veu que tota aquesta multitud que es mou a l’altre costat del vidre de l’autocar no són figurants”.

Joan Portell. El Periódico, suplement llibres. 2001.

“Un conjunt de relats breus que fan possible viure i compartir els sentiments i les situacions, a vegades força difícils, de nens i nenes del món, i que mostren les diferències d’oportunitats, climàtiques i de tota mena, que els toca afrontar. Les il·lustracions, que ressalten la naturalitat dels personatges i les peculiaritats del paisatge, contribueixen a conferir el to amical que demana el text”.

Cavall Fort. Abril 2002.

Nota: Dos dels contes de Petites històries del globus, “Las noches en las calles de Río” i “Lluvias tropicales”, han estat publicats, analitzats i comentats en dos mòduls de Raabits Spanish (números 9 i 11) de l’editorial alemanya Raabe per a l’estudi del castellà com a llengua estrangera l’any 2006.