L’HABITACIÓ D’EN BECKWITT
Editorial Empúries, Barcelona 2009.
Col·lecció Empúries Narrativa 341.
Il·lustració de la coberta: Rosa Serra i Soler.
ISBN: 978-84-9787-392-5
312 pàgines

La jove Judit Morató entra a treballar com a secretària d’en Ben Beckwitt, un americà vell, ric i excèntric que viu la seva tardor daurada en una urbanització de Roses, de cara al mar, aïllat del món i completament desvinculat del seu passat gloriós en el mñon del cinema i l’exposició pública. De mica en mica, la Judit descobreix els secrets que amaga en ben, alhora que aprèn a enfrontar-se amb el seu propi passat i la seva tragèdia personal. En un altre punt del món, a Londres, hi viu el fill d’en Ben, en Samuel, artista plàstic d’un cert èxit, que acull a casa seva el seu nebot Melvin, acabat d’arribar a la ciutat amb la intenció de fer-se d’or en el negoci del sexe. En Samuel se sent molt responsable d’aquest jove, més del que en ben se n’ha sentit mai d’ell.
Amb un ritme trepidant, L’habitació d’en beckwitt explora els vincles entre aquestes tres generacions incomunicades i possiblement bescanviables, en les vides de les quals s’erigeix una pantalla que reflecteix una realitat que és pura representació, pur artifici.

L'autor opina
La meva segona novel·la per a adults. Volia recuperar un conte escrit als vint anys, Circushead, que vaig trobar en un calaix, i en el qual un escriptor famós canviava el seu passat en les entrevistes que li feien. També vaig tenir en compte l’anècdota que els va passar a la meva mare i a la meva tia amb un assaltant nocturn, descamisat i ferit. El món de l’art, dels famosos, dels que són coneguts gràcies a una pantalla (de cinema, d’ordinador, de monitor en una sala d’exposicions). Volia novel·lar casos d’abusos en la infantesa; imaginar com costa viure amb ells a la consciència, i com es fan presents o no segons les circumstàncies. Ambientada a Roses, Londres i Sant Petersburg, la novel·la té estructura circular, amb un punt de trobada de personatges i trames la nit del 26 d’octubre d’un any sense determinar a Roses. Una nit que vaig voler viure in situ, i que em va fer, d’alguna manera, partícip en la trama de la meva pròpia ficció.

La crítica opina
Una novel·la ambiciosa i ben travada al voltant de tres generacions de la família Beckwitt –el pare, en Ben, actor; el fill, en Samuel, artista; i el nebot, en Melvin, jove i sense manies –caracteritzades per la incomunicació i uns caràcters poc dotats per a la vida en societat. La novel·la combina de manera convincent tres històries simultànies que van canalitzant els respectius desenvolupaments cap un final comú que m’atreviria a dir que no constitueix el millor valor del llibre. (...) Una novel·la ben construïda i que es llegeix amb interès creixent per saber com resol l’autor els diferents fils d’intriga amb què ha construït la trama.

Joan Josep Isern. AVUI. 21/3/2009

LA FI D'EUROPA
RBA- La Magrana, Barcelona 2006.
Col·lecció Les ales esteses n 193.
ISBN: 84-7871-540-1
Pàg: 240

Un jove descobreix una presència misteriosa en un loft a Berlín. Què s’amaga dins d’un cau obscur en aquell pis de disseny propietat d’un artista? El Berlín de principis del segle XXI ha de viure una revolució apocalíptica a mans de descendents de la vella RAF (Rote-Armee-Fraktion) dels anys 70, secundats per vells militants, grups antiglobalització i masoquistes conscienciats. La revolta serà finançada per un grupuscle de gallecs furibunds que aposten per sortir de la marginació social a través d’una epopeia romàntica amb clandestinitat, amagatalls, trasllats, manifestos i armes. Una multinacional alemanya és l’objectiu i l’escenari de la batalla. D’una Europa ensorrada en naixerà el nou concepte del món i la justícia, en el qual conviuran els poetes i les seves revolucions, les mares protectores dels seus fills transsexuals i totes les bones persones que viuen sotmeses pels tramposos grups de poder i els mitjans de comunicació de masses.

L'autor opina
Mai no havia escrit sobre els meus anys a Berlín (només en premsa) i em venia de gust tornar-hi amb l’escriptura. La meva experiència a la ciutat, les feines que hi vaig fer, la gent que vaig conèixer. La fi d’Europa és una història sobre la globalització escrita des del punt de vista dels marginals. I és una aposta conscient per l’humor i un homenatge a molts autors que m’han fet riure (Berlanga, Azcona, Cela). La revolució social la fan els poetes, els invisibles, els desesperançats. Europa, una multinacional alemanya, resulta imbatible malgrat els atacs.

La crítica opina
“El resultat és tan curiós com difícil de classificar. Àngel Burgas ha arriscat en una trama complexa i una història inversemblant que en alguns moments voreja el precipici, però que se’n surt airós amb tocs d’ironia i originalitat. La narració és fluïda, i els diàlegs encertats, d’aquells que reflecteixen la disparitat de llengües i personatges d’una ciutat plenament cosmopolita. Tots ho veuen molt clar: Europa s’ensorra. Visca, doncs, la revolució!”

Xavier Gual. Avui. Cultura. Juny 2006.

“Entre els diversos personatges que es mouen per La fi d’Europa, cap a la meitat del text, n’hi ha un de qui es diu que té “una presència aclaparadora”. Sens dubte, aquesta expressió es podria estendre per definir amb poques paraules la primera novel·la per a adults d’Àngel Burgas, perquè tota ella és, veritablement, aclaparadora. Impecable en l’estructura, el to, l’argument, el contingut, i sense cap malabarisme lingüístic, cap artifici. I encara molt més: impecable en la elaboració dels personatges i en la confecció del mapa sentimental d’una ciutat que els uneix a tots: Berlín”.

Eusebi Lahoz. El Periódico. Llibres. Juny 2006.

Nota: L’editorial Minerva de Bucarest ha adquirit els drets de traducció de la novel·la, que ja ha aparegut en romanès.

Sfarsitul Europei
Minerva Editura, Bucarest 2008,
ISBN: 973-21-0909-0

ADÉU
Premi Mercè Rodoreda 2001.
Premi Crítica Serra d’Or 2003.
Proa, Barcelona 2002.
Col·lecció Beta n 106.
ISBN: 84-8437-371-1
Pàg: 190

Els protagonistes d’Adéu tenen contacte amb la mort abans o després del moment que es relata. Sovint, vius i morts es barregen en els escenaris quotidians que els acullen i, sense abandonar mai la realitat, els espais adopten la simbologia de cels, inferns o llimbs, i els personatges les actituds d’àngels, dimonis i màrtirs. Amb un estil directe, fresc i cosmopolita, l’autor fantasieja sobre punts inversemblants que tenen l’estructura d’un somni: artistes que confonen art i vida, terroristes que atempten contra ells mateixos, o les darreres hores de la humanitat. Tampoc no abandona les carreteres, ni els clubs, ni les cases, per travessar la subtil frontera que separa el viure del morir. Aquest recull de contes va merèixer el Premi Mercè Rodoreda 2001.

L'autor opina
Segon volum de relats. No estan massa lluny dels de Show, però en aquest llibre vaig escollir una mena de nexe: el fet de morir, de totes les maneres. La vocació universalista és més evident (EEUU, Suïssa, Polònia, Berlín, Sevilla, Figueres...). Processons, resurreccions, teràpies amb difunts, terroristes que es maten entre ells. La por i la joia, l’esperança i la decepció. La fragilitat dels sentiments i el consol. Saber i no saber (o no voler saber). Penso, i escric, que és més habitual del que ens sembla relacionar-nos en el dia a dia amb els pensaments sobre morir.

La crítica opina
“Els contes de Burgas passen agradosament per l’habilitat amb què han estat construïts. Adéu és un mostrari de ginys. Un mostrari francament remarcable en un autor que no podem deixar de considerar novell (...). Hi ha molts jocs, en aquest llibre, basats en el recurs del paral·lelisme. Dislocacions, ecos o variacions d’una situació o d’un personatge. La gràcia de les narracions de Burgas es desprèn, precisament, de l’ambigua i imprecisa coincidència, dissidència o superposició dels personatges: de les ombres que uns projecten sobre els altres, de l’ambigu espai que comparteixen”.

Antoni Puigverd. El país. Quadern. Abril 2002.

“Burgas se revela como un gran imaginativo, capaz de adentrarse en mundos diversos, de una discoteca tecno al polígono industrial, la clínica o la habitación de un adolescente. (...) Resultado de una imaginación exótica o teatral, Àngel Burgas reúne quince cuentos que giran en torno a la muerte”

Julià Guillamon. La Vanguardia. Libros. Maig 20002.

“El millor de l’estil d’Àngel Burgas és l’agilitat. No hi sobra cap descripció, però alhora tampoc se’n troba a faltar cap. Cada relat està prou treballat per contenir els mínims elements imprescindibles per fer-se una imatge completa. A tall d’exemple, la majoria dels diàlegs estan inserits dins mateix de la narració, sense salts ni cometes; una tècnica que mai no es tradueix en un embolic ni una barreja per al lector, que sempre té clar si és el narrador o algun dels personatges qui està parlant. Adéu és una obra que satisfarà molt aquells lectors que gaudeixen amb trames imaginatives i sorprenents. L’única advertència que cal fer és que els relats de Burgas creen addicció, sobretot les sorpreses que amaguen”.

Isaac Fernández Sanvisens. Avui. Cultura. Maig 2002.

SHOW
Proa, Barcelona 1999.
Col·lecció Beta, n 22
ISBN: 84-8256-853-1
Pàg: 219

Per més que una bola de miralls esquitxi l’espai, des del sostre d’una discoteca, amb una multiplicació de punts de llum i que l’allau de joves provi d’aferrar-se a l’efímer hedonisme de l’instant, la realitat continua fosca i plena de paranys. Als quinze contes que componen aquest Show, hi ha nens que descobreixen brutalment la sexualitat sortint d’escola, pobres que assagen venjances despietades contra els rics, i uns joves que celebren festes on l’èxit i el fracàs es reparteixen al cinquanta per cent de probabilitats. Amb una estètica pròxima al pop, Àngel Burgas ens descobreix el que palpita, aterridor, sota el cabaret de la vida.

L'autor opina
El meu primer llibre publicat. Són relats breus sobre les diferents realitats que conviuen en una societat com la nostra. De tendència universalista (una constant en la meva literatura), els personatges viuen situacions que de cop i volta es capgiren i ja no són el que eren. “Fiesteros” que tenen la SIDA, Vampirs i vampiritzats (literalment), il·luminats terroristes que van als programes cutres de la tele o mendicants que són actors i cobren una pasta per sortir en un serial de TV3. Descric les històries i els personatges sense fer judicis de valor.

La crítica opina
“Àngel Burgas ha compost un retaule inquietant i tràgic en forma de recull de relats curts que ha aplegat sota un títol més que revelador: Show. (...) No té res a veure amb cap de les antologies de relats pròpies dels joves escriptors. La seva força resideix precisament en la diferència, en l’acostament original, i fins i tot marginal, a temes molt actuals i compromesos, sota una estètica que algun crític ha qualificat de pop”.

Natàlia Iglesias. Diari de Girona. Lletres. Març 2000.

“L’univers de Burgas és proper, palpable, tan real i llunyà alhora com els tripis, el jungle, la sida, el trance, la –diguem-ne –pseudocultura juvenil i el misteri –gran, molt gran –que amaga la quotidianitat”.

Moisès de Pablo. Revista de Girona. 2000

 “Sin duda, lo que más entusiasma de Burgas es su capacidad para crear situaciones tan inverosímiles como imprevistas (...) Los dieciséis cuentos que constituyen Show son otros tantos modos de entender la crueldad, el cinismo, la violencia y la ironía de la realidad cotidiana. Todas las historias mantienen la intensidad que requiere el buen relato y un lenguaje hecho a medida del narrador; siempre distinto pero siempre accesible”.

Eusebi Lahoz. Lateral. Març 2000

“Show es un conjunto de cuentos, de ambientación urbana, con un punto de dureza que nos puede recordar el dirty realism norteamericano o el neorealismo de los 50 y 60 (...). Con una prosa nerviosa plagada de frases cortas, descripciones sucintas y diálogos creibles, Burgas mueve a sus personajes sobre el mosaico de la locura cotidiana. Protagonizados por adolescentes o por jóvenes despistados llenos de rabia, los relatos del libro –todos titulados en inglés – mantienen una fuerte vinculación con la cultura pop, con numerosas referencias musicales y salidas nocturnas”.

Qué Leer. Febrero 2000.